Ara contaré una xicoteta história. A vore com queda un text llarg en el blog. El vídeo el deixaré per demà.


  Havien passat dues setmanes i encara pensava que ho havia somniat. Com més hi pensava més al.lucinat es sentia. Com podia ser? Tenia molta pressa per sortir de treballar. Havia de passar per la bugaderia a arreplegar el vestit gris i amb el que costava aparcar pel centre, no li anava a quedar temps per dinar.  Va eixir corrents de l'edifici d'oficines i creuà l'aparcament com un bòlid. No el va molestar molt còrrer perque feia molt de fred al carrer. Pujà al cotxe i sortí com una exhalació d'entre els altres vehículs. 
  Als dos-cents metres ja no podia anar a pressa. La quantitat de cotxes amb conductors apressats ja no deixava ni un pam entre una roda i la del veí. Per un moment tingué la temptació de no anar a la bugaderia. Però si no anava, no podria ficar-se el seu vestit al dia següent i tenia una entrevista molt important. En fi,  li enviaria un washap a la seua dona per que li fera alguna cosa per dinar que es puguera menjar en cinc minuts.
 Amb eixe pla, anà avançant per l'avinguda que conduia al centre de la ciutat. En eixe moment va tindre una idea. Anava a rodar per fora, per la circumvalació i entraria per baix, pel sud, i així estalviaria uns minuts perque estaria més prop. En quan va poder es va desviar cap a la dreta i conduí per un carrer molt més estret i després per un altre, i per un altre. Finalment es trobà en una ampla avinguda on no hi havia ningú. Bé, sí. Hi havia una excavadora, de color groc, allà, a uns quants metres. I ocupava tot el carrer perque anava pel centre.
 Va tocar el claxon. La gran màquina no es va accelerar. Anaven avançant a pas lent i l'home ficà el seu contxe per l'esquerra i véu que no podia passar. Després per la dreta i tampoc. Es desesperà. "Amb la pressa que tinc!!" pensà. Tornà a tocar el claxon, aquesta volta amb molta més energia i repetidament.
 "Que s'aparte home!!" quasi xisclà. L'excavadora feia molt de soroll i marxava fent com uns xicotets saltets, com si cabotejara lleugerament. Desanimat, l'home del cotxe frenà un poc, mentre sospirava. Això va fer que la màquina s'allunyara un poc i va vore com una peça metàl.lica, en forma de cilindre, caia a terra des de la part de baix de  la màquina. Va fixar bé la mirada. Va frenar un poc però va passar per damunt de la peça, que no tindria més de quinze centímetres de llarg i sis o set d'ample. "Què era això?" . però continuaren endavant. Als cinc segons, un altre tros del que fora allò, va caure també del vehícul de davant. Aquest era més gros, pero més curt. "Un altre?" I també el va passar per damunt. Vint metre més endavant una altra peça va anar a parar sobre l'asfalt. "PERÒ..... Queè....? Què du eixa màquina que va tirant troços de ferralla per terra?" L'home estava com hipnotitzat mirant l'asfalt. Un poc més enllà va caure un tros del color groc de  l'excavadora; era de forma plana  i del tamany d'un plat. Després caigué un pedaç del tamany d'una caixa de sabates i l'home hagué de girar el volant per passar pel costat. A continuació anà a terra un altre cilindre i després un altre tros pla com un plat. Els dos vehiculs continuaven circulant i l'home ja no podia apartar la mirada del terra.
 Caigué un altre pedaç gran, de color negre i forma cilíndrica. Als quatre segons fou un tros groc el que anà a terra. Poc després caigué una planxa corva, del tamanys d'una porta de cotxe.
 Però el que realment el va fer riure fins agafar un atac de rialles  que no podia parar, va ser quan va caure la pala. Una inmensa pala groga amb dents del tamany de la palma oberta de la seua mà. L'excavadora va haver de fer una S ampla per tal d'esquivar-la, perque la duia al davant.
"Eh! Que no te va a quedar res de la màquina!" Va xisclar entre rialles. En eixe moment va caure un altre tros. Tota la seua vida, des que tenia ús de raó, havia estat fascinat pels motors. I en aquell moment va vore com caia, d'entre les rodes, un motor sencer. "HALA!!!"  va exclamar sense parar de reiure. . L'excavadora, però, semblava no donar-se per enterada, perque continuava marxant, i ara, lliurada de molt del seu pes, molt més ràpida.
 EH! Que se te queda açò!"  No s'ho podia creure. Va mirar el motor i després l'excavadora, que anava allunyant-se amb el seu caboteig alegre. L'home va parar al costat del motor. Va parar, va baixar del cotxe i se va arrimar al  pedaç de motor que tenia allí. Semblava nou i estava calent. Mirà la màquina que seguia perdent peces i que anava cada cop més apressa. Se veia el carrer a traves d'ella en alguns espais on no hi havia ja res.
Va parar de riure mentre veia com desapareixia l'excavadora per un cantó. Es va quedar allí, palplantat, una estona. Quan va tirar a seguir-la, ja no la va vore, no més va trobar un volant en terra, uns metres més enllà del cantó.
  Aquell dia no va dinar. va arreplegar el vestit i va telefonar la seua dona i li va dir que compraria un entrepà en la cafeteria on esmorzava a voltes.