Estes són les fotos que hem posat al passadís. Són linies obertes i tancades,corbes i rectes, les fulles de color són linies obertes i les fulles de color blanc són tancades.

                                  LA MISTERIOSA COVA DEL MONSTRE

BING! BONG! BANG!
-Ja hem acavat amb aquest monstre.
Va dir Natacha,que era la súper heroïna del foc.
-Sí, tens raó- li va contestar Mar, que era la de l'aigua.
-Guau!!- va lladrar Tobi, que era el gosset de les dues súperheroïnes.
  Els tres junts eren els súperherois que protegien la ciutat de Canterville del mal. Cada dia s'enfrontaven a un monstre diferent.
Natacha tenia el poder de llançar boles de foc. En canvi, Mar, tenia el poder de l'aigua, amb el que podia crear gegantesques onades, fins i tot tsunamis, amb els que es defeia de qualsevol monstre roí que s'interposara en els seus camins.  Tobi era el seu gosset, però... no era un gos com qualsevol altre, no. Tobi era el que les avisava quan algun monstre atacava la ciutat. A més a més, Tobi podia correr més que la velocitat que tenien una manada de guepards junts, en un sol d'ells.
Un dia a les 7:00 del matí, Tobi es va posar a lladrar com si estiguera boig. Natacha i Mar es van despertar de seguida, però... Van vore algo extrany en aquell lladrit, i es que Tobi no lladrava com de costum, lladrava molt més fort, i aixó significava que el monstre era molt més fort, gran i poderos.
Les dos es van posar els seus súper-trages, i s'en van anar a buscar-lo.Tobi les va guiar com de costum. Finalment van aplegar a una cova molt fosca i tenebrosa.
Els tres es van endinsar en ella.
Era terrorífica! Estava plena d'insectes, teranyines i esquelets. En una de les sales, van trobar un cofre gegant amb un paper dins, on posava: "Cristall, cristal.lí, trau-nos d'ací". No sabien qué significava, aleshores , van coninuar.
De sobte, van sentir passos.... Era el monstre!!! Ràpidament, Natacha va començar a llançar-li boles de foc als ulls, per encegar-lo, mentre Mar li llançava aigua als peus per que esvara, i Tobi lladrava amb el seu súper lladuc, per ensordir-lo.
  Al final van guanyar!!! Com ja no hi havia perill, van seguir caminant cap endins. Quina va ser la sorpresa, al vore un arbre amb tres dolcetes pomes lluentes!
Sense pensar-ho un segon, els tres li van pegar un mos a una de les pomes. I... de sobte, van ser teletransportats a un món de cristall!! Aleshores, Mar va dir:
-Clar, ja sabia jo que eixes pomes eren massa lluentes, i és perque eren de cristall.
  Però, ni Natacha ni Tobi, la van escoltar perque estaven bocabadats.
  Després de moltes hores allí, inspeccionant aquell meravaellós lloc de cristall, van decidir que volien tornar a  casa, però no sabien com...
  Mentre passejaven amunt i avall per pensar, Natacha es va traurela nota que havien trobar a la pomera. La va llegir i va dir:
-Jo ho sé! El que hem de fer es agafar-nos de la mà, els tres junts, mentre diem: "Cristall, cristal.lí, trau-nos d'ací"
  Ho van fer i, de sobte, PLOF! es van teletransportar a Canterville, com si no hagués passat res.
  Cap dels tres va oblidar aquell dia en tota la seua vida.


                                                    





   

                          EL SECRET DEL GOS
  Hi havia un gos vagabund que el van agafar els de la gossera.
  Un dia va anar un home i el va adoptar i el va dur a sa casa.
   Ell tenia 2 fills als quals els va agradar molt el gos.
   Aquest gos tenia un secret, ell sabia parlar.
   Un dia, com tardaven tant en donar-li de menjar va parlar dient
   que tenia molta fam. I els xiquets es van quedar bocabadats.
    Quan ho van contar als pares no s'ho creìen fins quel el gos
    va parlar i van decidir no contaro per si volien fer experiments

    amb ell.FIN

    ..... I LES PLANTES VEN VINDRE ACÍ      

Va ser una vegada,un xiquet que vivia en un poble sense plantes.Un dia el xiquet estava llegint un llibre al menjador,cuan de sobte,va escoltar un soroll que venia de baix del sofà;va mirar i va vore una porteta mig oberta.Al xiquet li va matar la curiositat i va entrar per eixa porta,quan va arribar al final va vore un país ple d´arbres,plantes,fruits...Estava tot verd! al.lucinat pel paisatge, va tornar correns a dir-li-ho al seu pare que estava treballant a l`ordinador i li va dir...
-papa,papa!a la nostra casa, hi ha un país ple d´arbres i animals.
Però el pare li va dir...
-No tinc temps per a les teues tonteries.
Aleshores el xiquet va tornar al país verd i va agafar unes llavors d´aquell país i les va plantar al seu poble.Aleshores tot va tornar a ser bonic i tot el poble va ser feliz.