LA MISTERIOSA COVA DEL MONSTRE

BING! BONG! BANG!
-Ja hem acavat amb aquest monstre.
Va dir Natacha,que era la súper heroïna del foc.
-Sí, tens raó- li va contestar Mar, que era la de l'aigua.
-Guau!!- va lladrar Tobi, que era el gosset de les dues súperheroïnes.
  Els tres junts eren els súperherois que protegien la ciutat de Canterville del mal. Cada dia s'enfrontaven a un monstre diferent.
Natacha tenia el poder de llançar boles de foc. En canvi, Mar, tenia el poder de l'aigua, amb el que podia crear gegantesques onades, fins i tot tsunamis, amb els que es defeia de qualsevol monstre roí que s'interposara en els seus camins.  Tobi era el seu gosset, però... no era un gos com qualsevol altre, no. Tobi era el que les avisava quan algun monstre atacava la ciutat. A més a més, Tobi podia correr més que la velocitat que tenien una manada de guepards junts, en un sol d'ells.
Un dia a les 7:00 del matí, Tobi es va posar a lladrar com si estiguera boig. Natacha i Mar es van despertar de seguida, però... Van vore algo extrany en aquell lladrit, i es que Tobi no lladrava com de costum, lladrava molt més fort, i aixó significava que el monstre era molt més fort, gran i poderos.
Les dos es van posar els seus súper-trages, i s'en van anar a buscar-lo.Tobi les va guiar com de costum. Finalment van aplegar a una cova molt fosca i tenebrosa.
Els tres es van endinsar en ella.
Era terrorífica! Estava plena d'insectes, teranyines i esquelets. En una de les sales, van trobar un cofre gegant amb un paper dins, on posava: "Cristall, cristal.lí, trau-nos d'ací". No sabien qué significava, aleshores , van coninuar.
De sobte, van sentir passos.... Era el monstre!!! Ràpidament, Natacha va començar a llançar-li boles de foc als ulls, per encegar-lo, mentre Mar li llançava aigua als peus per que esvara, i Tobi lladrava amb el seu súper lladuc, per ensordir-lo.
  Al final van guanyar!!! Com ja no hi havia perill, van seguir caminant cap endins. Quina va ser la sorpresa, al vore un arbre amb tres dolcetes pomes lluentes!
Sense pensar-ho un segon, els tres li van pegar un mos a una de les pomes. I... de sobte, van ser teletransportats a un món de cristall!! Aleshores, Mar va dir:
-Clar, ja sabia jo que eixes pomes eren massa lluentes, i és perque eren de cristall.
  Però, ni Natacha ni Tobi, la van escoltar perque estaven bocabadats.
  Després de moltes hores allí, inspeccionant aquell meravaellós lloc de cristall, van decidir que volien tornar a  casa, però no sabien com...
  Mentre passejaven amunt i avall per pensar, Natacha es va traurela nota que havien trobar a la pomera. La va llegir i va dir:
-Jo ho sé! El que hem de fer es agafar-nos de la mà, els tres junts, mentre diem: "Cristall, cristal.lí, trau-nos d'ací"
  Ho van fer i, de sobte, PLOF! es van teletransportar a Canterville, com si no hagués passat res.
  Cap dels tres va oblidar aquell dia en tota la seua vida.