Lúltima volta que va vore el pallasso va ser quan passava per davant del col.legi. Allí estava, en mig dels xiquets, amb les seues sabatotes negres amb la puntera en forma de bola. Devien de ser un setanta cinc, va pensar mirant les seues pròpies sabates. Els xiquets xisclaven rodejant-lo, i ell col.locava un globus de color en cada maneta que se li estenia per davant.
El va tornar a mirar fixament. Duia un pantaló molt ample de color taronja amb pedaços de color verd llima. Uns tirants molt amples, de color negre,  subjectaven el pantaló per a que no caiguera. La camisa era a grans  quadres rojos i blaus. "Ja veus! És la cosa mér cohenta que he vist en ma vida!" va pensar mentre anava caminant per la vorera. Li va mirar la cara, tota pintada de blanc, amb un gran somriure dibuixat en roig al mig. "Els pallassos sempre semblen estar contents..." va pensar. Les celles estaven dibuixades amb color negre, de forma molt exagerada, al mig del front. I duia una perruca de color verd fosforit inmensa, tota arrissada.
No li agradaven els pallassos. No podia parar de pensar que darrere del maquillatge hi havia una persona que pot ser no estava tant alegre.
"Quan sigui el meu aniversari, ma mare que no duga cap pallasso" va decidir mentalment.