viernes, 1 de agosto de 2014
Marta passava tots els dies pel costat d'un jardí, quan anava al col.legi. Ja en sisè, com que vivia molt prop, anava a soles a classe.
Un matí es va trobar son tio, que era jardiner, esgarrapant la terra en un tros del dit jardí.
-Tio! Bon dia! Que estàs fent?
-Estic plantant plantes molt boniques- li digué son tio tot content. I li ensenyà un bulb de tulipà i un tros de tubèrcul de dàlia.
A Marta li van semblar pareguts a una ceba i a un tros d'arrel ressec; gens bonics. Però no li ho digué a son tio perque tenia por de desil.lusionar-lo. "Si que la tens clara, tio, si creus que això és bonic." pensà dins seu.
Anaren passant els dies, les setmanes i Marta no es va tornar a enrecordar ni de son tio ni de les coses estranyes que plantava. Fins que un matí, al mes de febrer, quan anava arrimant-se al del jardí, va vore unes taquetes de colors vius. I a ella sempre li havien agradat molt els colors vius. Se va arrimar, atreta pels colors tan alegres i es va donar compte que era exactament on son tio havia estat esgarrapant entre els terrossos.
Va vore unes plantes amb fulles grans d'entre les quals sortia una tija recta, vertical, amb un capoll a la punta. Les flors encara no estaven obertes del tot, però ja es veia el color que anaven a tindre: roig, taronja i groc.
També hi havien una altres plantetes amb les fulles molt mes menudes, que encara no tenien més que capollets sense obrir. A Marta li va semblar preciós.
Els propers dies no parava d'observar-les com anaven obrint-se. Després va vindre un cap de setmana llarg i quan el dilluns següent va tornar a passar per allí, no s'ho podia creure.
-Mare meua! Quina meravella!- va dir en observar que totes les plantes tenien flor, que tot estava ple del verd de les fulles i dels colors rojos i taronges de les flors.
Aquella vesprada va anar de visita a casa son tio.
-Tio, les plantes que plantares estan tant boniques que fan goig. I jo que me pensava que plantaves coses lletges!!
-Ai, Marteta, hem de donar sempre una oportunitat a les coses, i a les persones, per tal que es fiquin boniques.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario